Sumergint-me en els meus pensaments
13/01/2007
Ja fa temps que es veia venir. De fet, des que el dia 1 de febrer de 2005 vaig entrar per la porta. Tot té un final i sembla que el d'aquesta ràdio està molt a prop. Ja fa massa temps que pertanyem al grup Prisa i no han aconseguit aixecar una emissora que van comprar amb masses números vermells.
Ona Catalana s'acaba i ho confirma el fet que amb dos anys pot ser que es facin dos expedients de regulació diferents. Cap empresa amb una mínima viabilitat de tirar endavant pot patir dos ERO's seguits. Res no em sembla estrany. Cada vegada es veu més clar que no volen que aquesta empresa vagi enlloc.
Hi ha masses enganys previs com per creure que ara això va de veritat. Hi ha massa angoixa acumulada com per pensar que en sortirà alguna cosa bona. Hi ha massa desconfiança i distància entre direcció i treballadors per pensar que tot plegat pot acabar a bon port.
Sigui com sigui, aquest mes de febrer viatjarem cap al carrer Casp. El que no sé és quina part sobreviurà a la retirada. Si que tinc clar que només s'enduran aquells que necessitin per fer el seu producte, aquest nou format de ràdio que, per una vegada per totes, els ha de permetre deixar de perdre diners. I és que els criteris de selecció dels "escollits" serà merament econòmic. En cap moment es pensarà amb les capacitats professionals de cadascú, només en el que podem estalviar-los-hi.
De moment, ja ha començat "l'escabatxina". En només una setmana ja hi ha quatre persones que saben que no se'ls renovarà el contracte. Aquests pròxims acomiadaments ja han tingut la primera conseqüència plasmada en un moviment de fitxes que encara ha portat més combulsió. Entenc la frustració i el desagradable que et pot representar que no es tingui en compte el teu càrrec superior en la jerarquia a l'hora d'afrontar un nou repte. El que és més trist és aquesta manca de tacte a l'hora de dir les coses. De vegades, no cal que es tracti de paraules, sinó justament de silencis. Quan no ets transparent ni expliques el que tens pensat provoques malestar. És una evidència, però hi ha gent o bé que no li importa, o bé que no hi pensa.
Tot plegat, força que molta gent quedi descontenta i debebuda pel tracte rebut. A mi també m'han afectat els canvis. Malauradament, els efectes es noten més enllà d'unes hores de feina perquè suposen una modificació dels hàbits de vida, de la relació social amb amics i parella i amb un malestar físic. A partir d'aquest dilluns no l'altre m'hauré de llevar a les tres del matí cada dia. Què té de positiu? Que a les 12 tens tot el dia per endavant? Que no podré dormir ni quatre hores d'una tirada? Que veuré encara menys la gent que m'importa i m'aprecio del que ho faig ara?.
Hi ha moltes preguntes que em passen pel cap i que no sóc capaç de respondre, però intento mirar-m'ho pel cantó positiu... Ara tindré uns ingressos nets que em tornen a convertir en mileurista... Ara tindré una antena establerta i inamovible i una recompensa professional de ser l'encarregat d'engegar la maquinària. A més, si m'ho sé muntar una mica bé, potser seré capaç d'aprofitar molt més el dia de com ho he fet fins ara. Serà qüestió d'anar provant...
Llicència:Libre Licencia de documentación Libre (Inglés)
Suscriure Feed a:
Arxiu
| Vols crear un Blog aquí?
Lloc desenvolupat, dissenyat i gestionat 100% amb Software lliure: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...
