Catalunya

La força de l'experiència

01/01/2007

No em puc estar de començar a escriure parlant de la figura dels pares. Més concretament, m'agradaria parlar de la del meu pare. La primera reflexió que em ve al cap és que sóc qui sóc, en gran part, gràcies a l'educació i als valors que he rebut a casa. És un agraïment que mai podem tornar els fills als pares. Simplement, ens hem d'esperar a què el temps passi i ser nosaltres els qui trasmetem coses als nostres propis fills.

He llegit un comentari que és font de molts pensaments. Al llegir-ho m'ha agradat pensar en totes les coses que han canviat en aquests anys i en com, cada vegada, les festes, els aniversaris i altres dates marcades en el calendari van prenent un relleu força diferent. Sentir-ho en boca, o en paraula, del meu propi pare em fa veure-ho encara més clar. Sentim les coses segons el moment concret que vivim.

Un altre dels aspectes que m'ha agradat constatar amb aquest contra blog que s'ha començat és que escriure serveix de molt. Estic segur que les lletres que he llegit eren sortides directament de la connexió entre el cor i la memòria d'algú que ronda la seixantena. Independentment de l'edat, sé que difícilment en una conversa entre ell i jo entraríem a parlar d'aquest tipus d'emocions. Sincerament, no em sento gens lluny del meu pare, però sé que hi ha coses que només les evoquem quan estem davant d'un paper, on en aquest cas, d'un teclat.

Avui ja és dia 1 de gener de 2007 i tots som una mica més vells. Però també una mica més persones i una mica més savis. Tot plegat, són coses que mai s'aturen. Mai deixarem de créixer, de madurar i d'acumular saviesa. Són aquells elements que conformen la nostra existència i que no tenen un punt a final fins que no tanquem els ulls per últim cop.

D'aquest any n'espero moltes coses. Però el que més desitjo és poder conservar la meva essència i que no em canviï massa la vida, ja m'agrada com està. De moment, començarà amb força. Demà treballo, però dimecres ja estaré a Escòcia. És un viatge llargament esperat i un regal, com algú ha dit, d'aquells que et surt de dins. Estic segur que gaudiré de tots els moments que pugui compartir en aquest petit descans de la monotonia.

S'acosten les dotze de la nit i, per tant, el final del primer dia del 2007. Reitero el que he dit abans. Escriure serveix.

Bona nit (quan tingui inspiració matinal ja canviarà)

Llicència:Libre Licencia de documentación Libre (Inglés)

Comentaris

1. Ostres... realment m'he quedat flipada amb el text. Quina reflexió més profunda. Però, d'on treieu el temps per fer aquestes coses?? Jo la veritat és que no sabia ni arribar a aquesta pàgina, m'ho ha hagut de "xivar" un ocellet de la redacció... En fi... Com ha anat per Escòcia?? Sé que m'ho has intentat explicar abans, però no era el moment adequat. Així que la conversa queda pendent. Petonets.

   
   Mar | 08-01-2007 - 18:22:58 #

2. Què?Ara tothom t'escriu no????!!!!

   
   Jordi Sebastià | 08-01-2007 - 21:06:12 #

Escriure Comentaris

Nom:

Correu Electrònic:

http://:

Comentari:

Etiquetas html permitidas: <a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>

Recordar dades: