Sumergint-me en els meus pensaments
29/12/2006
Són ja dos quarts de cinc de la matinada i segueixo despert. Avui és un dia agraït perquè les coses han anat sortint com esperava. No és que l'emoció que passin coses soprenents no m'agradi, però sempre reconforta saber que es compleix aquella màxima del voler és poder.
Ja he acabat de comprar els regals de Reis i en el termini que m'havia automarcat. Fa rabia que hagi hagut de ser a base de cremar la meva targeta de crèdit, però arriba un punt que has de deixar de donar voltes al cap i decidir-te per alguna cosa en concret. Ha estat el cas dels dos últims dies, quan els he enllestit tots.
És massa tard com perquè les idees flueixin amb certa avidesa. No em deixa de rondar pel cap la idea que el viatge de la setmana que ve no es pugui fer. Bàsicament, l'aeroport de Girona, tot i que va recuperant la normalitat, té problemes amb la boira. Tot plegat, espero que no sigui un inconvenient el dimecres que ve.
Glasgow m'espera, a mi i a una personeta molt especial. La veritat és que em fa molta il·lusió aquesta escapada regal i espero que tot surti d'allò més bé.
Hora de clucar els ulls i deixar-se emportar per Morfeu... Bona nit
Llicència:Libre Licencia de documentación Libre (Inglés)
Unes quantes idees em venen al cap arrel dels escrits nocturns que apareixen en el teu blog.
La primera és el fet d'escriure a altes hores de la matinada. O més ben dit: el fet que part del "viure" sigui a la matinada. El xerrar amb els amics, el visionat de pelis, la play o la versió més nova de les lligues virtuals amb companys de carn i ossos o cybernètics, els chats, la barrila musical a alguns garitos de la ciutat... i l'escriure.
Em venen al cap diferents possibilitats: potser ser que el què fas quan hi ha claror no et sedueixi; potser amb qui et veus a hores comunment considerades normals no t'aporten elements que et serveixin; és possible que requereixis la tranquil.litat que t'ofereix la nit per funcionar... "son costums" com tú dius.
Un altre idea que em ve al cap llegint els teus pensaments al voltant del Nadal: des fa uns quants anys, el Nadal no em fa ni fred ni calor; no em provoca cap tipus d'emoció, més enllà que coincideix amb uns dies de vacances que, la veritat, sí que em serveixen. Dit d'altre manera: son unes festes que no em fan gens de nosa... com qualsevol altra festa.
Aquesta constatació deu ser producte del record de quan aquella emoció era ben present.
I penso quan Nadal era fred al carrer i escalfor a casa; quan era vacances de l'internat i el retorn a casa; quan veia als grans de casa contents i allargant com mai les sobretaules; quan el sabor de l'escudella, la carn d'olla, els canelons, els torrons, les ampolles velles de licor només es produïa en aquestes dates i potser a la festa major; quan aquestes festes s'acabaven amb els reis i l'única possibilitat a l'any de tenir joguines noves... no masses. Nadal, per a mi, en aquell temps, tenia molt a veure amb casa i tot el que significava d'estima, tendressa, protecció.
I si repasso els nadals successius, els de la tormentada adolescència, la joventud més aviat rebel i descreguda, els anys en els que pensàvem possible una manera diferent de viure per a tothom i actuàvem, crec, en conseqüència i quan aquesta manera, diferent, de viure l'hem intentat fer possible a la nostra escala... el Nadal, les emocions al voltant d'aquestes festes, han anat variant amb cada una de les fases de la vida. I, potser és una perogrullada (en tot cas és la meva)els teus pensaments em porten a la constatació que, tot i que pugui semblar diferent, els nadals son com som cada ú de nosaltres, a cada moment.
Una tercera idea. Estic d'acord amb tú sobre el què dius dels regals i de la teva aspiració (en contradicció amb la constatació de l'incendi provocat a la teva tarja de crèdit) a "un consum responsable" i "a fer-los amb les pròpies mans". El regal que m'agradaria fer és el del meu temps (que sovint vol dir companyia)a les persones que estimo; el regal seria poder-los donar el que necessitin de les meves habilitats.
És el que, penso, has fet en el cas del viatge a Escòcia. Un veritable regal, des la meva perspectiva, que té molt a veure amb el que et deia abans.
Que us vagi bé.
Bona nit (son les nou del dia 31); per cert... penso que seria més escaient que acabessis els teus escrits amb un "bon dia".
Suscriure Feed a:
Arxiu
| Vols crear un Blog aquí?
Lloc desenvolupat, dissenyat i gestionat 100% amb Software lliure: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...
