Sumergint-me en els meus pensaments
27/12/2006
Dos quarts d'una de la matinada i encara despert. La veritat és que no és res estrany amb mi, però son costums que no ajuden gens a llevar-se a les sis del matí el dia següent.
No seré gens original si parlo del consumisme del Nadal. Però és inevitable fer-ho quan et disposes a fer les compres, en aquest cas, per Reis. Encara no sé què regalar a ningú i les aglomeracions de gent no em criden gens a decidir-ho. És una barreja entre una agorafòbia incontrolable, i una certa repulsa al capitalisme. Quan penses en comprar alguna cosa per un familiar, a mi m'agrada donar-hi moltes voltes abans de decidir-me per res en concret. És per això que les acostumo a fer quan se m'acaba el termini. Aquest any, però, el marge d'error és més petit que mai, perquè el dia 29, divendres, ho haig de tenir tot al sac i ben lligat.
M'agradaria que les persones ens prenguéssim el Nadal com una festa on prevalen altres valors que no siguin explícitament els del consumisme. És veritat que de vegades utilitzem l'arma del shopping per vèncer pors o problemes. Aquesta manera d'actuar tan típica de la societat capitalista no és antídot de res. Els problemes persisteixen, les pors no despareixen i tenim menys diners al banc.
Entenc que les apretades agendes a les que hem de fer front cada dia no ens permetin masses alegries. Tot i així, crec que estaria molt bé que, ja que comprem, ho féssim amb una mica de criteri i convençuts que allò que regalarem agradarà i servirà. Hi ha qui té la tendència a comprar coses d'aquelles de: "això segur que sempre ho ha volgut, però mai s'ha atrevit a comprar-s'ho" (i, majoritàriament, no parlem de cap artilugi de venda en sex shops ni de res per l'estil, sinó més aviat d'aparells d'una utilitat limitada).
La meva crida és a fer un consum responsable. A més, si es vol fer un bon regal, el millor que hi ha és, això mateix, elaborar-lo amb les pròpies mans de cadascú.
Bona nit...
25/12/2006
Ja s'ha acabat el dia de Nadal. Què ens deixa? Doncs una mica el mateix que ens va deixar l'any passat, i segurament, el que ens deixarà el del 2007. Avui és el primer dia que escric en aquest blog, fonamentalment, perquè tinc la necessitat d'expressar-me, en tant que compartir, allò que penso, reflexiono i crec. No té cap més vocació que desfogar-me compartint, cosa que em sembla prou gratificant...
He arribat a casa pensant que em posaria una peli i, poc a poc, aniria caient al món de Morfeu. Però no. He arribat i els dos homenets amb els que visc estaven tancats a l'habitació. No esperava res diferent, però ha estat una sensació força desagraïda. De fet, aquestes festes són un cúmul d'emocions, molts cops, contraposades entre si. Per una banda, sembla que t'has de sentir feliç, perquè així ho marca una època de l'any. Realment, vist així és absurd, però és com si tot el món s'aliniés perquè ens semblés el més normal.
Després, assisteixes a unes obres de teatre, en què cadascú té el seu personatge assignat i que, rarament es mou del guió prèviament establert. Avorrit. Fins i tot a les males pel·lícules hi ha algun moment en què el personatge fa alguna cosa sorprenent... bé, s'ha de dir que no a totes.
Sigui com sigui, a les sobretaules dels dinars de Nadal mai es parla ni de literatura, ni de cinema, ni de res... Com a molt, algú arrenca a parlar de política i, almenys en el meu cas, rarament de futbol. La gent està distesa i ficada en el seu paper, el que marca aquell guió que dèiem, tant inamovible com previsible.
Hi ha una edat en què t'és difícil afrontar aquests àpats, en què el paper que t'ha repartit el regidor no t'acaba de fer el pes. És igual. No pots fer res que no estigués marcat i, per tant, et resignes a seguir al peu de la lletra el que posa als teus fulls. Per sort, com tota obra, hi ha un punt i final. En aquest moment, alguns respiren alleugerits i d'altres pensen que d'aquí ben pocs dies es repetirà la història i, malgrat pugui semblar una tonteria, tornaran a gaudir de tota aquesta parafernàlia.
Suposo que d'escriure no te'n canses mai, però per ser el primer dia ja n'hi ha prou...
Bon Nadal
Veredicte final Gerri Chillz Buddy :)
Veredicte final Gerri Chillz Buddy :)
Un dia més de matinada Gerri Chillz Buddy :)
Veredicte final Gerri ! I cant guess about that. !
Veredicte final Gerri ! May be it can, but I don't [...]
Suscriure Feed a:
Arxiu
| Vols crear un Blog aquí?
Lloc desenvolupat, dissenyat i gestionat 100% amb Software lliure: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...
