Sumergint-me en els meus pensaments
06/02/2007
Demà dia clau pels treballadors d'Ona Catalana. Venen de Madrid per dir-nos de quin mal hem de morir. Però després del què va passar el divendres passat ningú té masses esperances de res... Tothom ja sap que el projecte s'enfonsa, que no som solvents i que el que més de gust li ve als de la capital és que la majoria desistim d'aquest mobbing laboral que fa ja dos anys que estem patint.
I ho dic amb aquesta crudesa perquè crec que el que ens estan fent passar no té nom. Fa molt temps que es coneix el destí que li vol donar el grup PRISA a la joguina que els va permetre tenir l'anterior tripartit. Com ja s'ha publicat arreu, el que realment interessava era aconseguir les freqüències de l'emissora i poca cosa més.
Què en quedarà doncs a partir de demà del compromís de seguir fent "ràdio convencional en català"? Som molts els que temem que ben poca cosa. El que més greu sap és que ja fa massa temps que tots els treballadors, o si no tots, la gran majoria, han perdut la confiança en una direcció que no ens ha sabut dir la veritat. En una direcció que des del principi ha negat les evidències, que ben poc després s'han anat confirmant. Però no carregarem massa les tintes contra el missatger. Perquè aquest problema d'hermetisme informatiu ve de dalt. Ve de la manca de voluntat del grup Prisa per pensar que les seves empreses les conformen persones amb circumstàncies concretes. En resum, que no som productes d'un lot econòmic amb el què es pot fer el què vulguis.
Però encara hi ha una cosa més greu. Ona Catalana és una empresa molt jove, que no té més de set anys de vida. És per això, que les possibles indemnitzacions que pagaran no els costaran més de 120000 euros. Què són vint milions de les antigues pessetes per un grup que té un dels volums de negoci més importants d'Espanya? Quatre rals.
No sé què en serà dels treballadors d'Ona Catalana. Espero que tots ens poguem recol·locar millor o pitjor i que tard o d'hora gaudim d'una feina estable i que no ens porti tants mals de cap, ni tanta angoixa.
Roig Dixit.
29/01/2007
Porto cert retard a l'hora d'escriure al blog i se'm comença a acumular la feina. Volia explicar les sensacions que es tenen quan en plena matinada trepitges una ràdio buida. Aquesta setmana passada he pogut repetir aquesta sensació durant cinc dies i la veritat és que és digne d'explicar-se.
Arribes després d'haver patit el fred congelat que tens quan vas sobre una moto el mes de gener a pocs minuts perquè siguin les quatre de la matinada. No hi ha res, no hi ha ningú. Ets tu l'encarregat de posar en marxa la informació. L'ordinador, el vídeo, la ràdio, el minidisc i un llarg etcètera d'elements que configuren les eines amb les què es treballa.
Trepitges el parquet del passadís i sona buit. Només m'acompanyen els sons remots que surten dels altaveus. Ara música, ara una càpsula sobre videojocs, ara l'Ada Parellada... Sembla increïble que sigui l'hora que és. Encara ho és més que siguis tu l'encarregat de posar en marxar tota la maquinària que servirà per fer ràdio durant unes quantes hores.
És difícil transmetre sensacions només amb paraules. Això si, quan algú altre ho viu en la seva pròpia pell estàs segur que les percepcions són ben semblants.
Quatre hores i sentiré l'ensordidor soroll d'un despertador que ronda la dècada. És el primer que rebo quan em llevo i, segurament, l'objecte més maleït de la meva col·lecció...
Bona nit
13/01/2007
Ja fa temps que es veia venir. De fet, des que el dia 1 de febrer de 2005 vaig entrar per la porta. Tot té un final i sembla que el d'aquesta ràdio està molt a prop. Ja fa massa temps que pertanyem al grup Prisa i no han aconseguit aixecar una emissora que van comprar amb masses números vermells.
Ona Catalana s'acaba i ho confirma el fet que amb dos anys pot ser que es facin dos expedients de regulació diferents. Cap empresa amb una mínima viabilitat de tirar endavant pot patir dos ERO's seguits. Res no em sembla estrany. Cada vegada es veu més clar que no volen que aquesta empresa vagi enlloc.
Hi ha masses enganys previs com per creure que ara això va de veritat. Hi ha massa angoixa acumulada com per pensar que en sortirà alguna cosa bona. Hi ha massa desconfiança i distància entre direcció i treballadors per pensar que tot plegat pot acabar a bon port.
Sigui com sigui, aquest mes de febrer viatjarem cap al carrer Casp. El que no sé és quina part sobreviurà a la retirada. Si que tinc clar que només s'enduran aquells que necessitin per fer el seu producte, aquest nou format de ràdio que, per una vegada per totes, els ha de permetre deixar de perdre diners. I és que els criteris de selecció dels "escollits" serà merament econòmic. En cap moment es pensarà amb les capacitats professionals de cadascú, només en el que podem estalviar-los-hi.
De moment, ja ha començat "l'escabatxina". En només una setmana ja hi ha quatre persones que saben que no se'ls renovarà el contracte. Aquests pròxims acomiadaments ja han tingut la primera conseqüència plasmada en un moviment de fitxes que encara ha portat més combulsió. Entenc la frustració i el desagradable que et pot representar que no es tingui en compte el teu càrrec superior en la jerarquia a l'hora d'afrontar un nou repte. El que és més trist és aquesta manca de tacte a l'hora de dir les coses. De vegades, no cal que es tracti de paraules, sinó justament de silencis. Quan no ets transparent ni expliques el que tens pensat provoques malestar. És una evidència, però hi ha gent o bé que no li importa, o bé que no hi pensa.
Tot plegat, força que molta gent quedi descontenta i debebuda pel tracte rebut. A mi també m'han afectat els canvis. Malauradament, els efectes es noten més enllà d'unes hores de feina perquè suposen una modificació dels hàbits de vida, de la relació social amb amics i parella i amb un malestar físic. A partir d'aquest dilluns no l'altre m'hauré de llevar a les tres del matí cada dia. Què té de positiu? Que a les 12 tens tot el dia per endavant? Que no podré dormir ni quatre hores d'una tirada? Que veuré encara menys la gent que m'importa i m'aprecio del que ho faig ara?.
Hi ha moltes preguntes que em passen pel cap i que no sóc capaç de respondre, però intento mirar-m'ho pel cantó positiu... Ara tindré uns ingressos nets que em tornen a convertir en mileurista... Ara tindré una antena establerta i inamovible i una recompensa professional de ser l'encarregat d'engegar la maquinària. A més, si m'ho sé muntar una mica bé, potser seré capaç d'aprofitar molt més el dia de com ho he fet fins ara. Serà qüestió d'anar provant...
01/01/2007
No em puc estar de començar a escriure parlant de la figura dels pares. Més concretament, m'agradaria parlar de la del meu pare. La primera reflexió que em ve al cap és que sóc qui sóc, en gran part, gràcies a l'educació i als valors que he rebut a casa. És un agraïment que mai podem tornar els fills als pares. Simplement, ens hem d'esperar a què el temps passi i ser nosaltres els qui trasmetem coses als nostres propis fills.
He llegit un comentari que és font de molts pensaments. Al llegir-ho m'ha agradat pensar en totes les coses que han canviat en aquests anys i en com, cada vegada, les festes, els aniversaris i altres dates marcades en el calendari van prenent un relleu força diferent. Sentir-ho en boca, o en paraula, del meu propi pare em fa veure-ho encara més clar. Sentim les coses segons el moment concret que vivim.
Un altre dels aspectes que m'ha agradat constatar amb aquest contra blog que s'ha començat és que escriure serveix de molt. Estic segur que les lletres que he llegit eren sortides directament de la connexió entre el cor i la memòria d'algú que ronda la seixantena. Independentment de l'edat, sé que difícilment en una conversa entre ell i jo entraríem a parlar d'aquest tipus d'emocions. Sincerament, no em sento gens lluny del meu pare, però sé que hi ha coses que només les evoquem quan estem davant d'un paper, on en aquest cas, d'un teclat.
Avui ja és dia 1 de gener de 2007 i tots som una mica més vells. Però també una mica més persones i una mica més savis. Tot plegat, són coses que mai s'aturen. Mai deixarem de créixer, de madurar i d'acumular saviesa. Són aquells elements que conformen la nostra existència i que no tenen un punt a final fins que no tanquem els ulls per últim cop.
D'aquest any n'espero moltes coses. Però el que més desitjo és poder conservar la meva essència i que no em canviï massa la vida, ja m'agrada com està. De moment, començarà amb força. Demà treballo, però dimecres ja estaré a Escòcia. És un viatge llargament esperat i un regal, com algú ha dit, d'aquells que et surt de dins. Estic segur que gaudiré de tots els moments que pugui compartir en aquest petit descans de la monotonia.
S'acosten les dotze de la nit i, per tant, el final del primer dia del 2007. Reitero el que he dit abans. Escriure serveix.
Bona nit (quan tingui inspiració matinal ja canviarà)
29/12/2006
Són ja dos quarts de cinc de la matinada i segueixo despert. Avui és un dia agraït perquè les coses han anat sortint com esperava. No és que l'emoció que passin coses soprenents no m'agradi, però sempre reconforta saber que es compleix aquella màxima del voler és poder.
Ja he acabat de comprar els regals de Reis i en el termini que m'havia automarcat. Fa rabia que hagi hagut de ser a base de cremar la meva targeta de crèdit, però arriba un punt que has de deixar de donar voltes al cap i decidir-te per alguna cosa en concret. Ha estat el cas dels dos últims dies, quan els he enllestit tots.
És massa tard com perquè les idees flueixin amb certa avidesa. No em deixa de rondar pel cap la idea que el viatge de la setmana que ve no es pugui fer. Bàsicament, l'aeroport de Girona, tot i que va recuperant la normalitat, té problemes amb la boira. Tot plegat, espero que no sigui un inconvenient el dimecres que ve.
Glasgow m'espera, a mi i a una personeta molt especial. La veritat és que em fa molta il·lusió aquesta escapada regal i espero que tot surti d'allò més bé.
Hora de clucar els ulls i deixar-se emportar per Morfeu... Bona nit
Un dia més de matinada Web Messenger La verdad es que me encantaria vivir alguna [...]
Veredicte final Gerri Chillz Buddy :)
Veredicte final Gerri Chillz Buddy :)
Un dia més de matinada Gerri Chillz Buddy :)
Veredicte final Gerri ! I cant guess about that. !
Suscriure Feed a:
Arxiu
| Vols crear un Blog aquí?
Lloc desenvolupat, dissenyat i gestionat 100% amb Software lliure: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...
