Sumergint-me en els meus pensaments
06/02/2007
Demà dia clau pels treballadors d'Ona Catalana. Venen de Madrid per dir-nos de quin mal hem de morir. Però després del què va passar el divendres passat ningú té masses esperances de res... Tothom ja sap que el projecte s'enfonsa, que no som solvents i que el que més de gust li ve als de la capital és que la majoria desistim d'aquest mobbing laboral que fa ja dos anys que estem patint.
I ho dic amb aquesta crudesa perquè crec que el que ens estan fent passar no té nom. Fa molt temps que es coneix el destí que li vol donar el grup PRISA a la joguina que els va permetre tenir l'anterior tripartit. Com ja s'ha publicat arreu, el que realment interessava era aconseguir les freqüències de l'emissora i poca cosa més.
Què en quedarà doncs a partir de demà del compromís de seguir fent "ràdio convencional en català"? Som molts els que temem que ben poca cosa. El que més greu sap és que ja fa massa temps que tots els treballadors, o si no tots, la gran majoria, han perdut la confiança en una direcció que no ens ha sabut dir la veritat. En una direcció que des del principi ha negat les evidències, que ben poc després s'han anat confirmant. Però no carregarem massa les tintes contra el missatger. Perquè aquest problema d'hermetisme informatiu ve de dalt. Ve de la manca de voluntat del grup Prisa per pensar que les seves empreses les conformen persones amb circumstàncies concretes. En resum, que no som productes d'un lot econòmic amb el què es pot fer el què vulguis.
Però encara hi ha una cosa més greu. Ona Catalana és una empresa molt jove, que no té més de set anys de vida. És per això, que les possibles indemnitzacions que pagaran no els costaran més de 120000 euros. Què són vint milions de les antigues pessetes per un grup que té un dels volums de negoci més importants d'Espanya? Quatre rals.
No sé què en serà dels treballadors d'Ona Catalana. Espero que tots ens poguem recol·locar millor o pitjor i que tard o d'hora gaudim d'una feina estable i que no ens porti tants mals de cap, ni tanta angoixa.
Roig Dixit.
Suscriure Feed a:
Arxiu
| Vols crear un Blog aquí?
Lloc desenvolupat, dissenyat i gestionat 100% amb Software lliure: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...
